4 MESOS DE L´INCENDI A ROCALLAURA

Aviat farà 4 mesos de #iffrocallaura. El que el foc devora en un dia, pot trigar més de 100 anys a recuperar-se, però ens estan ensenyant que hem de canviar el "xip", i que el foc forma part de l´evolució de la Natura.

A molts de nosaltres, els que ens sentim afectats com a propietaris de terres i boscos, o com a amants de la nostra terra, ens surgeixen els dubtes sobre com ajudar al terreny a recuperar-se, i si realment la natura necessita que la mà humana gestioni part del dany causat.

Ens envaeix la sensació de voler fer alguna cosa de seguida. De substituir lo que s´ha cremat per arbres nous. 

Però ens aconsellen esperar, veure com a poc a poc evoluciona el sòl, observar com reacciona i si sorgeix vegetació de manera natural al terreny, avaluar els danys de la zona i analitzar com es comporta la natura per si mateixa. Just aleshores podrem determinar si la zona necessita ajuda.

                                                          Restos de resina que cauen dels arbres.

No sempre és necessari intervindre perquè hi ha espècies com el pi que utilitzen el foc per rebrotar.

Les pinyes s´obren amb la calor, i dispersen les llavors. Roures i alzines tornen a brotar a partir de les soques cremades.

La desaparició de la vegetació que fa de recubriment protector pot facilitar l´erosió del sòl. Aquest és el principal problema per la recuperació del terreny després de l´incendi, ja que el sòl és molt més sensible. 

Encara que tampoc s´ha de forçar la repoblació, i els experts aconsellen en deixar actuar la Natura. 

Abans de que arribin les pluges, i per evitar l´arrossegament del sòl, sobretot en zones on hi ha fortes pendents, aconsellen construir barreres transversals, fent servir troncs cremats. D´aquesta manera aconseguim que el sòl que ha trigat anys a formar-se, no marxi cap a camps de cultiu i es perdi definitivament.

El que també es pot fer en aquests casos és controlar les plagues que solen afectar als arbres que han quedat a mig cremar. Potser resisteixen i estan vius, però molt debilitats.

Fins i tot de sota les pedres, rebrota la vida de les alzines.

Desaconsellen introduir maquinaria pesada per tal d´evitar que a l´arrossegament dels troncs dels arbres, no s´emporti per davant el sòl compost d´arrels i llavors que poden ser d´utilitat per la regeneració de la flora.

Algo que podem fer és aprofitar les branques cremades i posar-les al terra per a que quan plogui, les gotes d´aigua de la pluja amorteeixin l´impacte.

Si es decideix reforestar perquè la regeneració és molt lenta o per alguna altra causa natural, sempre fer-ho amb espècies autòctones.

Esparreguera creixent en terreny pedregós al costat d´una cabana, que també va quedar afectada per l´incendi.

A nivell de fauna, els animals que viuen en zones cremades escapen de les flames, encara que més dificilment invertebrats. El seu hàbitat queda modificat i destruït. Això afecta particularment a les aus. En les dates que va tindre lloc l´incendi de Rocallaura, l´època de cría ja havia finalitzat, per lo que va permetre que la gran majoria d´ocells puguessin fugir.

Passejant per dins el bosc, detectem petjades i rastres de jabalí.

I als troncs dels arbres cremats, també trobem que el picot fa de les seves en un pi cremat per alimentar-se.