diumenge, 18 de desembre del 2016

VISITA GUIADA A ELS SENTITS DE VALLBONA

Avui hem fet una de les visites més nombroses a #elsentitsdevallbona, per tal d´ensenyar el nostre projecte, i poder observar algún ocell.

Així que ben matí, ho intentem deixar tot preparat per a que estigui tot al detall per a la visita: fitxes d´ocells, gomets, guia d´ocells, pòsters, fotografies...






11 components de la família Jové de Maldà, han decidit passar una bona estona escoltant les delícies dels ocells que podem trobar a l´Observatori Els Sentits de Vallbona.

Malgrat la colla que eram dins l´observatori, hem pogut veure com el pitroig i la mallerenga carbonera s´apropaven per proveïr-se d´aliment que els ajudarà a passar aquest hivern. 




Des d´Els Sentits de Vallbona, volem agraïr a la família la possibilitat que ens han donat d´ensenyar-los el nostre projecte, i que s´hagin atansat una mica més a la natura i a l´ornitologia.

dimecres, 14 de desembre del 2016

EL DUC DE VALLBONA DE LES MONGES

Diumenge passat vam tindre la gran sort de poder realitzar un alliberament de Duc (Bubo bubo), al Santuari del Tallat.
El duc és el rapinyaire nocturn més gran d´Europa. A la nostra zona, la Vall del Maldanell, i al sud de l´Urgell en general, no n´hi ha gaires, degut a la falta de fauna, que els hi serveix per alimentar-se, com per exemple, conills. Encara que també se n´ha vist algun en altres zones caçant guineus!

Però anem per parts, que us explico la història d´aquest duc.

El 6 de Maig d´aquest mateix any, el Marc Valls em va avisar que passava per casa a ensenyar-me una cría de duc que havien trobat uns veïns de la zona, l´Hèctor Escoté dels Omells de Na Gaia, i el Carles de Cal Sileta, de Vallbona de les Monges.
L´havien trobat just a peu del cementiri del poble de Vallbona, i clarament es veia que havia saltat del niu massa aviat. Estava clarament desnodrit i desorientat, per lo que s´havia de portar al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, a Lleida.


Detall de les urpes i el plomatge a les poques setmanes de vida del duc. Així era el 6 de Maig del 2016.


I mireu quina mirada tant enigmàtica. La veritat és que és al.lucinant i no et cansaries mai d´observar aquests ulls.


Amb el Marc Valls, que va tindre el detall de vindre a ensenyar-me el duc, sapiguent de la meva passió per aquest rapinyarie, abans de portar-lo al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent.



Amb els mesos i després que el Marc parles varies vegades amb Vallcalent, vam aconseguir que ens deixessin alliberar el mateix duc que haviam trobat, a la seva zona. Degut a l´època de caça en que ens trobem, i que per la zona de Vallbona de les Monges hi ha òlibes (no són compatibles), ens van aconsellar que l´alliberament es realitzes una mica més amunt, i vam pensar que el Santuari del Tallat era la zona idònia. A més, després dels dies que estavam tinguent de boira, potser allà dalt no la trobariam, ja que està a gairebé 800 mts sobre el nivell del mar.

Així que amb menys de 48 hores, amb el Marc vam organitzar l´alliberament, amb nom de Vallbonatura, pensant ja a donar una empenta pel proper mes de Maig. Vaig fer el cartell mentre ell se n´encarregava d´anar-lo a buscar a Lleida i tindre-ho tot preparat per diumenge a les 17'00 hrs.




No era una bona hora per nosaltres, ja que veniam arrossegant tota la setmana de ponts i aqüeductes i molta gent ja voldria haver marxat, a més el temps tampoc ens acompanyava gens. Pero sí era la millor hora pel duc, de cara al capvespre, així que a adequar-nos tocava, a l´horari del rei de la festa.

Quan anavam amunt amb el cotxe, pensavam que no hi hauria gairebé ningú, i quina il.lusió vam tindre al arribar i veure que hi havia un munt de gent esperant!!! De veritat que no us feu a la idea els sentiments agradables que tens quan veus que la gent s´aboca en allò en el que fa anys que intentem transmetre: estimar la natura, la fauna, el territori...

Els Agents Rurals de l´Urgell presents per fer l´alliberament, així com el Marc també com a forestal, i tots els amics que van vindre a l´acte.


El Micky i el Marc explicant-nos les característiques principals del duc, així com els seus costums i hàbitat.



Al agafar-lo el duc estava una mica nerviós, i es girava mirant fixament al Marc, que el tenia ben agafat.

I veieu quin canvi de pelatge que ha fet el duc en aquests mesos. Fa il.lusió sapiguer que és el mateix, i lo bé que s´ha recuperat.



Aquesta fotografia us l´ensenyo perquè he enganxat just el moment en que el duc parpadeja, i podem observar el color de les parpelles, d´una tonalitat entre blanca i blavosa.





Adults i petits escoltant detingudament.


El Marc Valls amb l´Hèctor Escoté, que és un dels nois que el va trobar.



I per fi l´hora de l´alliberament...





I aquí teniu un parell de videos del moment de diferents companys.








BOIRES AL SUD DE L´URGELL

Normalment costa que la boira pugi tant amunt. I quan diem amunt, parlem del Santuari del Tallat, ja al cap del coll, on ens topem amb la meravellosa vista de la Conca de Barberà.

Ja ens hi vam trobar l´any passat pel voltant d´aquestes mateixes dates, i enguany, coincidint amb l´alliberament de duc que vam realitzar, ens vam topar amb aquest espectacle. 










El Santuari del Tallat cap de boira, al capvespre, vora 2/4 de 6 de la tarda. Amb un fred gèlid però soportable amb la vista que teniam al davant.



diumenge, 4 de desembre del 2016

LA QUE NO FALLA GAIREBÉ MAI: MALLERENGA CARBONERA.

Són dies de poca activitat a l´observatori. L´hivern cru no acaba d´arribar, i tampoc les espècies que haurien de començar a ser més habituals, com el pit-roig, griva, durbec, etc.



He anat una estoneta, malgrat el dia lleig que ha fet. Gràcies que la mallerenga carbonera no acostuma a fallar gairebé mai. 
Capficada amb el cacahuet, ha estat una bona estona davant meu. En pic ha tingut el cacahuet, se l´ha anat a menjar dins els esbarzers que hi ha al voltant de l´observatori.




MILÀ REIAL A LA VALL DEL MALDANELL

Les fotografies no són bones, però ens permet obtindre imatges del milà reial (Milvus milvus) observat damunt el territori de la Vall del Maldanell. 




diumenge, 27 de novembre del 2016

MÉS ZONES A ELS SENTITS

Una de les característiques dels Sentits de Vallbona és la millora en les nostres instal.lacions, per tal de poder oferir-vos en breu, un espai per a que pogueu disfrutar amb tots els #sentits. Aquest és el nostre objectiu.

Fa molts dies que voliam crear un lloc on poder tindre una taula i que pogueu seure i sentir la tranquil.litat. 

Hem aconseguit una antiga peça d´un molí antic d´oli. És la peça que servia de guia per canviar la direcció de les vagonetes dins el molí. (pendent de confirmar per un bon amic).  



Així que tractor i a buscar-la. Va ser més fàcil del que pensavam, i vam tindre sort que només ens separaven uns pocs 500 mts. fins a Els Sentits.


També unes vigues de fusta ens seran d´utilitat per fer una barana.





Ja la futura taula a lloc, i pendent d´acabar de donar-li alçada per a que sigui el més confortable per uns bon tastos i esmorzars.


TRANSMETENT VALORS

#elsentitsdevallbona intentem ensenyar als més petits els valors de la #natura#hort#terra.





Els portem a l´observatori, i aprofitant que no és el dia més adient per observar a causa de la pluja, els ensenyem les fitxes dels ocells que poden veure, i separem en dos munts els que són hivernants, els que passen tot l´any amb nosaltres, o els que només venen a veuren's els mesos de primavera i estiu.





ELS BOLETS AL BOSC


Temps de tardor, temps de cames de perdiu, peus de rata, orelles de gat, llengua de bou, llanegues... un bon racó per a tots aquests bolets són els boscos que rodegen #VallbonadelesMonges, a la Vall del Maldanell.


El ens continua donant grans sorpreses de la infinita productivitat que té.






dijous, 24 de novembre del 2016

EN HONOR A LA #SUPERLLUNA


I dic en honor perquè encara que ho tenia tot minuciosament preparat, la fotografia de la #superlluna va ser un autèntic desastre.

Al matí ja vaig deixar preparat tripode, càmara, teleobjectiu, led, telescopi terrestre... el que si que hem faltava era temps per anar més tranquila per tindre-ho tot enllestit i col.locar-me al lloc idonï quan la lluna s´aixeques.


 

I no és la foto que volia de la lluna, i tampoc sòc cap experta en fotografia nocturna, per lo que entre una cosa i una altra, no hem va acabar de sortir bé.


Però buscant la part positiva, vaig aprofitar la meva situació per fer proves amb altres coses, mentre esperava que la lluna es situes allà on volia. 



El poble de Vallbona de les Monges.


















diumenge, 6 de novembre del 2016

EXPLOSIÓ DE NATURA

I continuem amb la tardor, ara ja força animats metereològicament parlant. Tenim boires, pluges, núvols irregulars, i vents.





El paisatge, a excepció dels tímids ocells que s´han quedat amb nosaltres a passar l´hivern, sembla buidar-se del cant dels ocells i tota mena de sons primaverals, però ara, a la tardor, n´afegim d´altres, com escoltar com cauen les fulles dels arbres, el sorgir creixement dels bolets, la intensitat del cant del neguitós pit-roig, i l´explosió dels fruits de tardor.