dimarts, 17 de març del 2015

L´ESQUIROL (Sciurus vulgaris)

En aquesta entrada al blog, el protagonista és l´esquirol (Sciurus vulgaris).
Rosegador fugisser que costa de veure a la nostra vall, però que amb silenci i una mica de sort, alguna vegada ens apareixen.
 
Amb avellanes i la càmara de fototrampeig ens disposem a pujar dalt d´un pi dins el bosc. Prèviament ja havia examinat aquella zona i per les restes a terra de pinyes, vaig deduïr que l´experiment surtiría bé.



 
Trenquem unes quantes avellanes, però la resta les deixem senceres, i les posem dins una carmanyola.

I aquest és l´escenari que deixem durant uns 10 dies.




Les fotografíes demostren que ha funcionat i força bè.

L´esquirol ha seguit el seu instint i ha trobat les avellanes que teníam per a ell. D´esquena i de cara, s´ha passejat per davant de la càmara i en cap fotografía sembla que l´hagi detectat.

Sense cap vergonya, l´esquirol es col.loca amb les potes del davant a dins la carmanyola !!

 
 


En aquesta fotografía, l´esquirol està a sota de la cámara, amb una avellana a les potes davanteres, obrint-la per menjar-se-la.


Potser he pecat de col.locar la càmara excessivament aprop, però per la propera vegada canviaré una mica l´escenari, de manera que hi puguin accedir més animals, amb més menjar.

En aquesta fotografía veïem el salt de l´esquirol, d´una banda de la rama a l´altra, per no pasar per damunt de la carmanyola.


Es creu que la cua tan llarga que tenen ajuda que l´animal estigui calent mentre dorm.

Posa el morro al fons de la carmanyola. Suposo que és per menjar-se les avellanes que ja están trencades.


És curiós perquè en aquesta altra foto, es veu l´esquirol mirant de costat la carmanyola per localitzar on hi han les avellanes trencades !!




Aquí van dos fotos seguides. En cercle vermell, veïem com s´aproxima un altra esquirol per la dreta de la fotografía, i la nostra amiga, està a l´aguait i marxa.



Com veieu és força ágil i ràpid, es desplaça fent petits saltironets i va d´una rama d´arbre a un altra sense cap problema.
Tambè tenim fotos nocturnes de l´esquirol, però són mínimes, sobre 2/4 ´1 del vespre. Això demostra que l´esquirol practicament va vida diurna.



I tambè he trobat una mallerenga blava !!


 

divendres, 13 de març del 2015

LA DAMA DEL BOSC


Avui farem una clase d´ornitologia. Coneixeu la becada ? I la Dama del Bosc? Realment és molt difícil de veure, ja que és força sigil·losa i esmunyedissa en la espessor. És la reina dels boscos humits del nostre país, per això és força difícil de veure en la nostra zona, però si la podem observar a mitjans de la tardor, i marxa a finals de l´hivern.
 
 
És una au que s´alimenta tant de llavors, com de petits insectes i larves.
La característica principal de la dama del bosc és la longitud del bec i els seus grans ulls, que li serveixen per tindre una visió de 360º.
És una mica més petita que la perdiu, però la seva visió, intel.ligència i velocitat per aixecar el vol conformen un sistema defensiu tant segur que la becada pràcticament no té depredadors.
Les fotografies no són meves. Les de la becada són tretes d´internet, i les dels rastres són facilitades per un company del Maldanell, que va localitzar per la zona propera al poble de Maldà.
Els petits orificis que veïem en les fotografíes están fetes per una becada, marques al fang al clavar el bec buscant cucs.


 
D´aquí uns dies tornarà a marxar cap al seu lloc de procedència que acostuma a ser Rússia, encara que en alguns casos també de Escandinàvia, Centreeuropa i països de l´Est.
Us queden uns dies per intentar visualitzar-la a la Vall i si la fotografieu no dubteu a compartir la fotografia amb nosaltres.