dimecres, 20 d’agost del 2014

EL ZEL DEL CABIROL

Estem en la seva màxima activitat, per això tenim sort al veure´l més sovint, ja que juliol i mitjans d´agost és quan està en zel.
Aquestes fotografies estàn fetes en un altre lloc però crec que són de la mateixa parella que vam veure la última vegada.
 
 
 
 
Aquí era més fosc, per lo que les fotografies no són tant bones.
 
Em vaig informant a mesura que creix la meva passió per aquests ungulants, i crec que el mascle té més de 24 mesos, ja que té una segona forquilla i banyes que passen clarament la longitud de les orelles, amb pelatge uniforme i cara fosca.


 
 
S´atura cada tant per observar-me, i jo des del primer moment em quedo totalment parada observant-lo a ell.
Els trobo molt a prop meu, i fugen ràpidament dels meus sorolls, de la meva olor, de la meva presència.
 
Pugen marges tant ràpid que se m´escapa la distància per treure bones imatges.
 
 
 
 
Tot i així, treïem de positiu la existència d´aquests cabirols a la Vall. La enriqueixen, i el turista naturalístic sempre es passeja entre aquestes muntanyes amb l´esperança que se'l pot trobar i gaudir de l´escena fins que desapareixen cap a la frondositat del bosc.
 
 
 

divendres, 15 d’agost del 2014

EL CABIROL A LA VALL DEL MALDANELL


No fa gaires anys que tenim els cabirols a les nostres muntanyes; és el cèrvid europeu més petit i l´únic present a l´Urgell. No és fàcil de veure, però coneixedors del territori com som, tot és qüestió de paciència i una mica de sort.








Fotografies fetes fa 15 dies, sobre 2/4 de 9 del vespre, amb el sol que anava caient. Quan els veus, et quedes bocabadat, se´t talla la respiració, i hi ha un moment de "nervis" perquè no saps ben bè com reaccionaran i si et donarà temps a començar a fer fotografies.




En la fotografia superior, es veu com, encara que el cabirol s´allunya de nosaltres, continua estant alerta posant les orelles enrere per continuar controlant on som.




Primerament es van allunyar una mica de nosaltres, i quan van pujar el primer marge ja es van quedar més tranquils. Observant-nos tota la estona i anant tirant bosc endins, però sense alterar-se excessivament.
És un moment màgic quan veïem els cabirols a les muntanyes que tant bè ens coneixem, i amb aquell paisatge que veïem cada dia, però que sempre és diferent perquè els ulls que el miren van canviant...









Les fotos són d´un mascle i d´una femella. Normalment el cabirol viu en boscos i en terrenys oberts amb bons amagatalls, tant a les planes com a les muntanyes, però rarament se'l troba per damunt del límit del bosc. 

Quan hi ha més possibilitats de veure'l és durant el crepuscle i a la nit; durant el dia està amagat entre la vegetació.
Si us hi fixeu bè, els tons de la pell són diferents del mascle i femella. La femella té el llom més vermellós i brillant, mentre que el del mascle és més marronós i enfosquit.









dijous, 7 d’agost del 2014

JULIOL URGELLENC

Continuem mostrant imatges del mes de Juliol, on el paisatge de la nostra vall és 100% Maldanell.
Des del creuament del Tallat, fins a Maldà divisem diferents tonalitats de groc, cada parada amb les seves particularitats.
 






Parades amb la palla per recollir, formant muntanyetes i donant diferents formes. Estirar-se així a la parada és tot un plaer; notes la humitat de la palla després de la nit, i es va aixecant el dia i tens un altra perspectiva.




El museu que trobem cada vegada que sortim a donar un tomb.. cada dia veïem coses diferents, cada dia és diferent perquè cada dia hi pases amb una llum diferent que et dóna una perspectiva diferent.






Sembla que totes les fotografíes hagin de ser iguals, però totes tenen un punt de vista pensat al detall. Així és la visió d´una fotografa encuriosida pel que ens dóna aquest paisatge.












dimarts, 5 d’agost del 2014

PAISATGE ESTRATÈGIC

Hem trobat un lloc estratègic per a la observació de la nostra fauna!!!!
Realment, va ser una tarda espectacular. Assentats observant la vall, vam poder disfrutar de la fauna més autóctona que tenim.
La marinada ens anava a favor, de manera que parlant baixet, no ens sentien. Primerament ens va baixar la guineu, silenciosa i alerta.





Podeu observar que encara estaba per cosetxar, per lo que els animals queden més refugiats i passen més desapercebuts.
 
Al cap d´uns 20 minuts..., veïem que del bosc comença a baixar alguna cosa més grossa, però no ho veïem gaire bè. A mesura que va baixant, ens adonem que es tracta d´un jabalí.



Arriba un momento que perdem el jabalí de vista, però al cap d´uns pocs minuts, ens passa per la parada de baix, totalment aliè a les nostres mirades de sorpresa !!!
Realment aquella tarda, que costarà trobar-ne una de semblant, la marinada ens va ajudar a tindre un bon cop de sort.





I finalment, la gran sorpresa..., com en un documental del National Geographic...., al nostre davant al cap d´una estona de veure passar el jabalí..., ens apareixen 3 cabirols: 2 cries i la mare.
Els petits saltant i la mare controlant, sempre alerta del més mínim soroll estrany.
Cada vegada els teniam més i més aprop, fins al punt que sen's va fer negra nit i ja no els diferenciavam, però de ben segur que ells anavan pasturant tranquilament al seu pas.
Sort d´anar preparats amb els frontals. Aquella tarda màgica ens costarà poder tornar-la viure, com en un documental.
 
Les fotografíes no són molt bones, però la sorpresa del moment va fer que el pols em falles una mica.






En aquesta foto podem veure més clarament una de les cries. Deu tindre unes 3 setmanes aprox.



En aquestes dos fotografíes en que ja están dins la parada de sembrat, podem veure els 3 cabirols, que degut a la foscor i a no poder fer la foto amb flaix per no espantar-los, la fotografía ja no va sortir gaire bè.






































IMATGES DEL JULIOL

El mes de Juliol és d´aquells mesos en que es nota el canvi important que fa el nostre paisatge. Els pagesos acaben de cosetxar, i en questió de setmanes han canviat aquells verds de sembrat que només uns privilegiats saben guardar a la retina i d´altres han sapigut fotografiar.
 




Tardes que es volen aprofitar al 100% amb la llum que ens regala la natura fins ben tard. L´hivern ja es prou dur. Tardes a la cabana, i aprofitar a fer un sopar enmig del silenci són coses petites de les que disfrutar que no tenen preu.




Apurem al màxim el contacte amb la natura. I estem ben tranquils sentint com entra la negra nit al bosc i es comencen a sentir mussols, i el brancatge dins el bosc que indica que algún animal s´hi està passejant.