Visitar una ciutat no té perquè sempre representar trepitjar asfalt les 24 hores del dia, i menys encara quan aquesta ciutat és una Green Capital.
La protagonista d´avui no és cap ocell, sinó una ciutat: VITORIA - GASTEIZ.
I anem directe cap a la nineta dels meus ulls vers aquesta ciutat, Salburua.
Es tracta d´uns aiguamolls que hi ha a tocar de la ciutat, format per diverses llacunes -Arcaute i Betoño són les més importants.
Amb aquest planell us feu a la idea de la proximitat a la ciutat, gairebé integrat, on el ciutadà a après a respectar la fauna que hi ha.
Visitar una ciudad no tiene porque representar siempre pisar asfalto las 24 horas del día, y menos aún cuando esta ciudad es una Green Capital.
La protagonista de hoy no es ningún pájaro, sino una ciudad: VITORIA - GASTEIZ.
Y vamos directos hacia la niña de mis ojos de esta ciudad, Salburua.
Se trata de unos humedales que hay tocando la ciudad, formado por diversas lagunas -Arcaute y Betoño són las mas importantes.
En este plano os hacéis a la idea de la proximidad de la ciudad, casi integrado, donde el ciudadano ha aprendido a respetar la fauna que hay.
Dessecada fa segles per la seva explotació a nivell de camps de cultiu, els treballs de recuperació van començar a l´any 1994, i actualment és un dels aiguamolls més importants del País Basc.
Bé, doncs la nostra visita a la ciutat, a part de veure els amics i donar un tomb per la ciutat, la prioritat era anar a Salburua. Segur que hi trobariam racons nous i alguna espècie que es deixaria veure.
El dia no va ser gens idoni, ja que ens acompanyava un vent extrem i pluja. Segurament tots els mamífers que ens rodejaven estan més acostumats a les inclemències meteorològiques que no pas nosaltres. Bé, de fet, no en tinc cap dubte.
Però una vegada un professor de fotografia em va dir que els dies de pluja poden arribar a ser divertits per captar alguna imatge diferent. Amb energia vam emprendre uns dels recorreguts que hi ha al parc de Salburua.
Desecada hace siglos para su explotación a nivel de campos de cultivo, los trabajos de recuperación comenzaron en el año 1994, y actualmente es uno de los humedales más importantes del País Vasco.
Nuestra visita a la ciudad, a parte de ver los amigos y dar una vuelta, la prioridad era ir a Salburua. Seguro que encontrareis rincones nuevos y alguna especie que se dejará ver.
El día no fue para nada el adecuado, ya que nos acompañaba un viento extremo y lluvia. Seguramente todos los mamíferos que nos rodeaban están más acostumbrados a las inclemencias meteorologicas que nosotros. Bien, de hecho, no tengo ninguna duda.
Pero una ve un profesor de fotografía me dijo que los días de lluvia pueden a llegar a ser divertidos para captar alguna imagen diferente. Con energía emprendimos uno de los recorridos que hay en el parque de Salburua.
Cigonyes i cèrvols compartint territori.
Cigueñas y ciervos compartiendo territorio.
Gran cèrvol pastant tranquilament.
Gran ciervo pastando tranquilamente.
Malgrat les nostres silencioses passes, al més mínim soroll o moviment els
cèrvols marxen de la nostra vista.
Pese a nuestros silenciosos pasos, al más mínimo ruido o movimiento los ciervos se van de nuestra vista.
Cèrvol menjant algues de la llacuna.
Ciervo comiendo algas en la laguna.
Ànec cullerot (Anas clypeata).
Un dels moltíssims racons que podem trobar a Salburua.
Uno de los muchísimos rincones que podemos encontrar en Salburua.
Cal destacar que un dels mamífers més emblemàtics que tenen a Salburua és el visó europeu, actualment en perill d´extinció i amenaçat a tot el continent, i és un dels objectius prioritaris de la gestió del parc.
Tot aquest treball el realitzen a Ataria, el Centre d´Interpretació de Salburua. Amb un edifici molt encertat, han sapigut trobar l´avinentesa humana i natural.
Dona entrada als aiguamolls, i el centre té com a objectiu comunicar i educar sobre els valors dels aiguamolls, i el patrimoni natural i la conservació de la biodiversitat.
De fet, totes les vegades que hi he anat està ple de canalla acompanyats pels seus pares, per tal de conèixer de més aprop la natura que els envolta.
Cabe destacar que uno de los mamíferos más emblemáticos que tienen en Salburua es el visón europeo, actualmente en peligro de extinción y amenazado en todo el continente, u es uno de los objetivos prioritarios de la gestión del parque.
Todo este trabajo lo realizan en Ataria, el Centro de Interpretación de Salburua. Con un edificio muy acertado, han sabido encontrar el equilibrio humano y natural.
Da entrada a los humedales, y el centro tiene como objetivo comunicar y educar sobre los valores de los humedales, y el patrimonio natural y la conservación de la biodiversidad.
De echo, todas las veces que he estado, está lleno de niños y niñas acompañados de sus padres, para conocer de manera más cercana la naturaleza que los rodea.
Des d´aquest blog, felicitar als que promouen cada dia via twitter les activitats que es realitzen a Ataria, i al voltant dels aiguamolls de Salburua.
Des de este blog, felicitar a los que promueven cada día via twitter y otras redes sociales, las actividades que se realizan en Ataria, y alrededor de los humedales de Salburua.
