ENTRADA D´HIVERN

Avui entrem a l´hivern; la nova estació arriba coincidint gairebé amb la mitjanit, concretament tres minuts després, i enguany ho fa acompanyada d'un ambient fred a causa de la boira a bona part de la nostra Vall.

 

El solstici d'hivern és el moment de l'any en què els raigs solars arriben més inclinats.                   

Aquesta inclinació dels raigs implicarà, d’altra banda, que l’energia solar quedi repartida en una superfície relativament gran, motiu pel qual aquest dilluns serà el dia que el sol “pot escalfar” menys de tot l’any.

La boira és un identificatiu de la nostra comarca.

Durant les primeres hores del dia, quan el sol vol sortir però es troba amb l´insistent boira, ens podem trobar panoràmiques com aquestes.

 

Al límit de la comarca de l´Urgell amb les Garrigues, entre Belianes i Arbeca.

Les primeres boires sempre resulten més nostàlgiques. Aquesta és del dia 19 de Novembre, entre Llorenç de Rocafort i Maldà al fons.

    Fons del Maldanell.

 

Els estima-ocells del projecte La caseta de l´òliba de l´Eduard Viver tambè pateixen les inclemències de l´hivern. Els hi tòcarà aguantar pluja i boira durant uns mesos més.

 

Detalls bonics en dies de boira que ens trobem recorrent la Vall del Tallat - Maldanell.

RIU CORB

La llevantada que ha tingut lloc durant el transcurs d´aquesta setmana i tot l´últim cap de setmana del mes de Novembre ens porta més de 70 lts/m2 (dades de Llorenç de Rocafort).

Ara toca esperar dies de boira i baixada de la temperatura.

Les fotografies no són gaire bones, però mostren el Riu Corb al seu pas per Ciutadilla. 

Per segon cop aquest any, el Riu Corb es desborda emportant-se vinya, arbres, i fent malbè camins.

Llevantada molt important a nivell de Catalunya, on s´han arribat a registrar més de 420 lts./m2 durant els dies 27 a 30 de Novembre al Parc Nacional dels Ports, a la província de Tarragona.

PANORÀMIQUES

Després d´un intensiu i curt curset per sapiguer fer panoràmiques, ja podem veure els primers resultats.

A poc a poc aniré afinant una miqueta...

ESQUER AMB BONS RESULTATS

Continuem amb la càmara de fototrampeig per intentar captar la fauna de les nostres muntanyes.

Aquest cop decideixo fer un experiment del que m´han parlat que hem pot anar bè, i compro un bloc de sal de 10 kg. perforat pel mig per poder-lo deixar al mig del bosc.

El fet que el bloc estigui perforat és perquè la força dels jabalis pot fer que el desplacin uns metres i per tant, la càmara no capti l´escena. Amb el bloc perforat podem passar-hi una varilla de ferro per poder-lo clavar a terra i no es mogui del lloc.

Pugem la càmara i el bloc de sal muntanya amunt, ben bè per on podem, ja que és al mig del bosc i per la zona on últimament he vist el cabirol. Agafem un camí de fauna que ens facilita una mica el pas, i que és el mateix que ens guiarà al mig del bosc i en servirà per deixar-hi la càmara.

Trobem un bon lloc, pla i que hi ha l´encreuament de varis pasos de fauna. Busquem l´arbre idoni per col.locar la càmara ben encarada, deixem el bloc de sal. Marxem havent estat allà el menys temps possible per tal de no deixar molt rastre humà.

I aquest cop decideixo deixar la càmara un parell de setmanes senceres.

Resultat millor impossible!! Ha aparegut la fagina, la guineu, els jabalins, ratllats i ... el cabirol!!

La fagina sembla que ens contes de llepar el bloc de sal, s´hi pixa per marcar terreno.

De cop a la càmara apareixen grups d´entre 3 i 4 jabalins. Veiem la mare acompanyada de jabalins petits, que anomenem ratllats.

Aquest cop nosaltres no vam posar la varilla de ferro per clavar el bloc de sal, i podem observar com certament, els jabalins llepant el bloc arriben a desplaçar uns metres els 10 kg de sal.

Ratllats buscant el bloc de sal. 

Apareix la guineu, amb sarna.

I finalment les fotos més esperades!! De moment, és la manera més propera que tinc de poder fotografiar el cabirol i el més important és haver pogut treure una fotografia diürna!!

La fotografia 1 i 2 corresponen a una femella. I les fotografies 3 i 4 a un cabirol jove. Ho podem veure per les banyes.

   Foto 1

    Foto 2

    Foto 3. Cabirol mascle jove.

   Foto 4. Cabirol mascle.

TÍMIDA TARDOR

La meteorologia encara no s´ha ajustat al temps que li correspon, encara que sembla que en breu hi ha previst un canvi.

La tardor és temps d´aranyes (Araneae). Les aranyes són uns artròpodes quelicerats que tenen 8 potes. Sabíeu que hi han unes 40.000 espècies d´aranya. 

Les aranyes utilitzen les teranyines com una de les estratègies per capturar les seves presses. Hi ha diferents tipus de teranyina; una d´elles és la circular, les enredades, etc...

 

Temps d´arboços, encara que ens està costant una mica trobar arbres amb el fruit madur. Es diu que si se´n menja massa pot emborratxar, ja que a dins conté una certa proporció d´etanol.

I els aglans, que antigament s´utilitzaven pels ramats de porcs, ovelles i cabres, encara que a la nostra Vall no tenen aquest objectiu. 

I el més esperat per molts de nosaltres a la tardor, els bolets. Llànega, negrets, rovellons, camagrocs.... la temporada enguany semblava que havia de ser força interessant, i sort de les pluges caigudes durant el mes de setembre, els bolets van fer la primera crescuda i la vam aprofitar, encara que després el terreny s´ha anat assecant novament. La rosada i l´orientació de la muntanya fan la seva feina en segons quins llocs i on els grans coneixedors de la Vall encara en poden treure algun boletet més.

I temps de núvols, on la sortida i posta de sol són tot un espectacle, dies de boira, de pluja... cels que es deixen fotografiar per milers de persones que intenten capturar aquell moment on la llum és diferent cada dia.

CONSTRUCCIÓ DE BASSA PER FAUNA

Amb aquesta terra nostra tant de secà, perquè no construïr una bassa d´aigua per la fauna? Facilitar-los-hi una mica la vida, nosaltres aconseguirem sapiguer quins ocells, mamífers i rèptils s´apropen a la bassa, amb la càmara de fototrampeig.

Primer escollim el lloc adient davant de la cabana, per tal de tindre una bona panoràmica desde la finestra, acotem el perimetre, i comencem a fer anar el pic i la pala, literalment.

A les últimes hores de feina, comencem a veure resultats, però no és fins al segon dia que ja estem totalment satisfets per haver aconseguir l´alçada que voliam.

Hem inclòs un baixador, i en pic estigui acabada hi col.locarem troncs i pedres per a que els ocells puguin posar-se i beure-hi tranquilament.

La setmana que ve continuarem, ara ja per començar a impermeabilitzar-la correctament.

DELTA BIRDING FESTIVAL

Ahir al Delta Birding Festival. Bon ambient i bon aprofitament de les xerrades i conferències sobre aus, digiscoping, foto-trampeig i desenvolupament rural mitjançant la fotografia.

Bona organització i bon acolliment rebut a tots els visitants, on l´escenari escollit per la presentació és idil.lic, ha sigut una agradable sorpresa.

Hem pres bona nota de les xerrades i poder aplicar certes idees al nostre territori.

PLUJA DE SETEMBRE

La pluja caiguda durant el 2º cap de setmana, ens ha deixat estampes ben boniques per fotografiar. Hem tingut (dades aprox.), 35 lts/m2 a Vallbona de les Monges, i 40 lts/m2 a Llorenç.

 

Recordem que l´any passat no va ploure gens durant el mes de Setembre, i que enguany ja portem acumulat 49 lts/m2.

 

Fang en parades que hauran d´esperar a que el sol fagi la seva feina per poder-hi accedir.

EL ZEL DEL CABIROL

Estem en la seva màxima activitat, per això tenim sort al veure´l més sovint, ja que juliol i mitjans d´agost és quan està en zel.

Aquestes fotografies estàn fetes en un altre lloc però crec que són de la mateixa parella que vam veure la última vegada.

 

 

 

 

Aquí era més fosc, per lo que les fotografies no són tant bones.

 

Em vaig informant a mesura que creix la meva passió per aquests ungulants, i crec que el mascle té més de 24 mesos, ja que té una segona forquilla i banyes que passen clarament la longitud de les orelles, amb pelatge uniforme i cara fosca.

 

 

S´atura cada tant per observar-me, i jo des del primer moment em quedo totalment parada observant-lo a ell.

Els trobo molt a prop meu, i fugen ràpidament dels meus sorolls, de la meva olor, de la meva presència.

 

Pugen marges tant ràpid que se m´escapa la distància per treure bones imatges.

 

 

 

 

Tot i així, treïem de positiu la existència d´aquests cabirols a la Vall. La enriqueixen, i el turista naturalístic sempre es passeja entre aquestes muntanyes amb l´esperança que se'l pot trobar i gaudir de l´escena fins que desapareixen cap a la frondositat del bosc.