Un dels dies lliures d´Agost que hi havia a l´observatori Cal Solero, vaig aprofitar per anar-hi, ja que després de portar-hi gent, encara no havia tingut la oportunitat d´anar a fer una sessió fotogràfica pròpia.
No vaig entrar aviat, ja que un dels objectius era poder veure l´astor, que té tendència d´entrar a partir de les 12'00 hrs. Així que sobre aquella hora, més o menys, vaig començar a col.locar tot l´equip fotogràfic, i quedava esperar com aniria avançant el dia.
Vaig estar fins a les 14'30 hrs. aproximadament, i el resultat va ser bo, encara que em va faltar l´esquirol.
Vam començar per la mallerenga blava, tota estarrufada.
La mallerenga emplomallada a radere...
La tórtora (Streptopelia turtur) també va fer acte de presència, així com el papamosques gris:
Però els protagonistes de la història d´avui són el picot garser gros i l´astor.
Pel que fa al picot, més de 3 individus alhora jugaven, menjaven i es banyanven a la bassa. Un festival de sons amb el seu cant, i per la vista perquè no sabia cap a on mirar i dirigir el teleobjectiu...
Vaig poder observar com el picot agafa les ametlles i les emmagatzema al forat dels pins del voltant que ja té fets, per, en temps de mancança d´aliments al bosc, recorda a on té guardat el menjar de reserva que molt intel.ligentment ha guardat mesos enrere.
I sobre la 13'00 hrs. va aparèixer l´astor. Impressionant en persona !! Vaig quedar parada, immobilitzada. No t´atreveixes a fer cap mena de soroll, ni tan sols cap moviment per evitar qualsevol errada humana, i que marxi de seguida.
Així que com vaig poder, anava enfocant la càmera cap allà on es dirigia l´astor. Us deixo la sessió que li vaig poder fer. Mancada, però, d´experiència en fotografia a rapinyaire. Acostumada a passeriformes, costa troba el punt de l´objectiu per un ocell més gran. Degut a això, trobareu algunes fotografies tallades, en que a l´astor li falten les ungles, o bé la cua tallada.
Moltes felicitats Minerva per aquest interessant racó a Vallbona de les Monges, titulat Els Sentits. Un observatori necessari. Des del primer dia que vaig fer el tafaner amb permís vostre, tot vinguent dels Perdigons i vaig el veure molt avançat, amb la caseta, els quadrats amb les plantes aromàtiques, el petit estanc d'aigua i tot l'entorn de la font dels Serradells, em va captivar des del primer moment. M'alegro que aquest estiu hagi sigut profitós per les persones que han vingut i disfrutat dels ocells. Ep !! i també per a tu i en David. Jo estic astorat de totes les fotos, són de molta qualitat, i ens revelen un món de colors i un descobriment d'ocells de casa nostra que mai havia vist d'aprop; algún a distància i d'altres una mica de lluny, però si que he disfrutat molt veient l'Astor tant majestuós com espectacular, com desconegut per mi ; la Mallarenga preciosa, un dia us explicaré una faula d'una conversa entre el Tudó que es l'ocell més lles del bosc i una Mallerenga, sobre quan pesa un floc de neu ??
ResponEliminaDes de molt petit que no havia tornat a veure el picot garser gros, si recordo el seu soroll picant un ametller a la sort del Borràs, m'encantava i m'encanten, però tampoc coneixia com era una mallerenga ni la tórtora. Segons l'expert en fotografia que es Lluis et felicita t'anima a seguir, jo també .
Coneixer tota la natura que tenim al nostre poble, ens dona coneixements, i ens alegra el dia a dia . Jo mateix aquesta tarde del Pilar, no paro de tornar a observar les teves fotos, tant boniques com interessants des de tots els punts de vista.
Enhorabona per aquest Blog. Moltes gràcies.
Josep Capdevila
Aquest bitxo és extraordinari i les fotos una passada, de tant en tant va bé que faci alguna visita, tot i que si hi és ell, ningú més restarà per la vora igual passa amb l'esparver, però val la pena gaudir de la seva presencia i poder-li fer unes fotos tant maques com les has aconseguit. Felicitats i no et lamentis de si has tallat alguna part d'aquesta preciositat. Felicitats de nou.
ResponElimina