ORENETA CUABLANCA (DELICHON URBICUM).

Cada any, pels voltants de Sant Josep els nostres pobles es veuen "alterats" per l´arribada de les orenetes. I a mesura que es va acostant el bon temps, cada vegada comencen a cantar més i més aviat, de manera que sobre les 6'00 hr. del matí ja les podem sentir. I déu n´hi do quin xivarri que fan !!!

La més habitual a la nostra vall és l´oreneta cuablanca, de color negre amb brillantors blavoses i la panxa i la gola blanques. La cua és més curta que la de l´oreneta vulgar (Hirundo rustica).

Facilito un dibuix molt aclaridor dels diferents tipus d´orenetes i espècies properes que moltes vegades ens poden crear confusió.

Pels voltants dels pobles tambè podem trobar el roquerol (Apus melba), que és de color marronós, o bè el falciot (Apus apus) que és gairebé tot negrós i amb les ales llargues, punxegudes i corbades en forma de falç.

Com veieu en la sèrie fotogràfica, l´oreneta porta algun insecte al bec, que ben segur ha capturat al vol. Com a curiositat, l´oreneta cuablanca en general captura els insectes a força més alçada que la resta d´orenetes i espècies semblants.

Es considera que porta bona sort a la casa on s´estableix; encara que molta gent destrueix els nius per evitar la brutícia que generen; són pells seques dels insectes que s´han menjat. Per evitar el "problema" podeu provar de col.locar una lleixa de fusta a sota del niu.

Se sap que els joves nascuts en la primera posta poden ajudar als seus pares a alimentar els pollets de la segona o tercera posta. Aquest comportament es coneix com a cria cooperativa.

Altra informació que cal saber és que les poblacions d´oreneta cuablanca són considerades com un bon indicador de sensibilitat ambiental on construeix els nius, per lo que ens podem considerar com uns privilegiats de poder tenir-les a la nostra vall.

Com a anècdotes de les orenetes cuablanca, s´han donat casos criant en vaixells en plena activitat. A Dinamarca, un vaixell que feia una ruta interior d´uns 13 km de distància va arribar a tenir fins a 9 nius d´oreneta cuablanca al llarg d´una dècada. Els pares portaven menjar al niu només a la terminal de sortida del vaixell, tant punt aquest arribava a  port. La companyia marítima va deixar d´utilitzar el vaixell a principis de temporada per no malmetre la cria de l´espècie.

Cal recordar, que l´oreneta està protegida legalment, tant a nivell nacional com internacional. A molts països se la respecta i valora, en canvi al nostre país ens falta un bon nivell de consciència vers aquest tipus de temes.

Cal recordar que aquest any 2014, l´oreneta ha estat triada com Au de l´Any per SEO / BirdLife, i pretén fomentar el coneixement d´aquesta espècie per part de la societat i, a la vegada, promoure accions per millorar el seu estat de conservació.

La societat científica ens informa d´una reducció de fins al 30% de la seva població a Europa.

Els problemes que afecten l´oreneta són, segons SEO / BirdLife " un símptoma del deteriorament dels nostres paisatges i la minva en la nostra qualitat de vida ". Factors com el despoblament rural, l´ús intensiu i inadequat d´insecticides, manca de llocs adequats per nidificar en els edificis moders....

JULIOL PRIMAVERAL

El mes de Juliol hauria de ser temps de calor, de piscina, de calors ofegoses, de surtir a la fresca...., res de tot això. Estem tenint un mes atípic, on les tempestes a la tarda estan sent habituals. 

Temps canviant, que cada any i en cada canvi d´estació estem notant cada cop més. Fortes tempestes, onades excessives, calamarsa, pedregades...

Una de les coses positives que en podem treure és la fotografía. On els núvols ens donen infinitat de formes i colors per poder-los captar, tant al matí com al capvespre.

I DE NOU.... EL CABIROL

Aixecar-se aviat SEMPRE té recompensa. Encara que tambè he tingut sort de trobar-me'l a la mateixa zona on uns dies abans el vaig poder veure.

Aquests minuts viscuts, no tenen preu.

PLENA ACTIVITAT DE LA FAUNA

Després de més de 10 dies de deixar la càmara de fototrampeig en un lloc força estratègic, no acabem de tindre tots els resultats que haguèssim volgut, però sí que ens vam trobar amb una petita sorpresa.

El que sí queda comprovat és que les guineus són les reines sempre de pendren's els esquers que hi deixem.

Veïem com pasen per davant de la càmara uns ratllats amb la suposada mare en plena llum de dia. Al pas pel bosc, el jabali utilitza gairebé sempre el mateix pas de fauna, encara que en el cas de les femelles prenyades o amb cries, com en aquest cas de les fotografies, es tornen més sedentàries.

La fauna de la Vall del Maldanell en aquesta època de l´any està en plena activitat. Cal fixar-se quan passegeu per la muntanya en rastres i petjades que hi van deixant.

EL CABIROL A LA VALL DEL TALLAT - MALDANELL

Aixecar-se molt i molt aviat al mes de Juny té les seves recompenses. És el mes de les llargues hores de llum, on aprofitar al màxim i gestionar correctament el teu temps, forma part de la felicitat diaria.

 

Així que les 6'00 AM és una bona hora per agafar la bicicleta i la càmara, i sortir a aprofitar el que ens dona la natura.

Una bona sortida de sol, la fresqueta del matí, un parell de guineus jugant enmig del camí...; a aquelles hores tant aviat, on el dia es va despertant, i vaig passant pels camins que fa ben poca estona han començat a veure la llum.

 

És una sensació que et fa sentir diferent, perquè tu ets allà, enmig de tot aquell paisatge i no hi ha ningú més, i quan arribaré a casa aniré a treballar sapiguent que hauré viscut lo més gran d´aquell dia.

 

Pel lloc on passava (terme de Vallbona de les Monges, i molt aprop de Montblanquet), no era ni de bon tross la zona que tenia catalogada pels cabirols; vaig estar de sort per l´aire en contra que em venia de cara i que evitava que el cabirol sentís la meva olor i el soroll de la bicicleta al pedalejar.

 

 

 

Al aixecar una mica el cap, en una pujada antipàtica vaig veure alguna cosa que es movia entre el sembrat. Al detectar que era un cabirol que passejava molt tranquilament, vaig baixar de la bicicleta, treure la cámara fotográfica, i per evitar qualsevol soroll innecessari, vaig descalçar-me les sabates i em vaig ficar a dins la parada descalça per anar-me apropant lo màxim possible.

 

 

 

Aquí teniu el resultat. Us asseguro que quan et trobes en una situació així, tot s´atura. El cap resta en la major tranquilitat possible, la pau d´aquell moment se´t queda impregnada al cor.

Vaig intentar canviar de situació quan el cabirol va pujar un marge, però ja devia estar massa aprop i al sentir-me va fugir ràpidament. Quan s´allunya enmig del sembrat, veus cada 2/3 segons com sobresurt unes orelles i un cul. Tot plegat, molt simpàtic.

 

 

 

 

 

TARDA DE FLORA

Després de l´entretinguda setmana passada de pluja que vam tindre, aquesta setmana ja ha prestat per observar-la. És el moment estacionari de la muntanya, està en marxa, és l´hora de passejar-hi, de fondre´s en la serena pau d´aquest moment....

Racons i racons que formen aquesta vall, i cada vegada que surto a caminar poso el peu en un indret diferent, pel que no he pasat mai, pel que els meus ulls tenen una perspectiva diferent, en cada estació, i ara toca viure una de les que sen´s presenta amb més varietat de colors, per la seva flora, pel color del sembrat que en mesos passa d´un verd intens a un groguenc llampant, pel verd dels boscos...

Us convido a que m´ajudeu a identificar les fotografies que us ensenyo. La flora que he anat trobant en el recorregut que he fet aquesta tarda. No conec els seus noms, així que em podeu donar un cop de mà per anant identificant la flora que ens envolta.

VALLBONATURA

Tancada la 1ª Edició de Vallbonatura, que va tindre lloc el passat 31 de Maig, podem dir que va ser un èxit. 

Organitzadors, expositors, col.laboradors i visitants van quedar satisfets de tot el programa que es va oferir per donar a conèixer la Vall del Maldanell.

Aquesta era la finalitat de Vallbonatura. Marxa nòrdica per conèixer de més aprop les nostres muntanyes; com fer caixes niu i aconseguir que ens anidi una mallerenga; fer un tast de cervesa al costat d´un camp d´ordi i blat; sapiguer quins beneficis té l´aigua que corre pels nostres pobles; el profit que li podem treure a la nostra flora creant rams de flors seques; o saborejar la mel que ens dona les abelles amb el romaní de la nostra Vall.

La Jornada de portes obertes de la Vall del Maldanell va acabar amb un maridatge dels restaurants de la zona amb els vins de la vinya que podem trobar si fem una caminada pels nostres camins; i un concert de jazz a la Plaça del Monestir de Vallbona de les Monges. 

Els expositors van poder donar a conèixer les seves manualitats enfocades a l´aprofitament del que els hi dóna la Vall del Maldanell, i creant amb personalitat pròpia.