Els Sentits de Vallbona hem passat uns dies de vacances en una zona totalment desconeguda per nosaltres. Hem anat a la Serra d´Albarracín, zona de los Montes Universales, a la província de Terol i tocant a la de Conca.
Concretament estàvem a Bronchales.
Destacar que tota la zona està correctament marcada amb un infinit de rutes i laberints de camins arreu, et donen la sensació de que encara estiguessis allà un mes seguit, no acabaries de fer totes les excursions i conèixer tota la zona.
De qualsevol raconet en fan una zona d´esbarjo i picnic.
Observem com a altres lloc fan gestió de la fauna. Com donen a conèixer la zona amb la brama del cèrvol, i com realitzen una fantàstica gestió del bosc. Al poble de Noguera tenen un hide públic, on es poden anar a demanar les claus al mateix Ajuntament del poble.
Ha estat molt emocionant viure uns dies enmig de la natura a 2000 mts. d´alçada sobre el nivell del mar. És d´aquells llocs on hi vols tornar.
Hem après molt, ens hem emocionat amb el silenci que s´hi respira, amb l´aigua que corre per barrancs, amb la fauna que disfruta dels seus boscos... un plaer pels nostres sentits!
És d´aquells llocs on hi vols tornar.
ELS OCELLS
La intenció de les vacances no era fotografiar aus, però el lloc on vam anar a parar era un paradís.
Amb molta facilitat podiam veure raspinell comú (Certhia brachydactyla) i pica-soques blau (Sitta europaea).
Raspinell comú
Pinçà
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) que vam veure al Barranc de la Hoz.
El pica-soques blau es deixava fotografiar amb molta facilitat.
És un ocell que puja i baixa, cap per avall, amb molta agilitat pel tronc dels arbres.
Així que en questió d´ocells aquestes vacances hem fet 3 bimbos: raspinell comú, pica-sopques blau, i cuereta torrentera. Són ocells habituals però a la nostra zona no es veuen mai, per tant, una alegria afegida a les nostres vacances.
EL PAISATGE
Quan et parlen de la província de Terol, el primer que et ve al cap són zones àrides i seques, poca aigua i una província més aviat pobre en paisatge. Ja ens haviem informat d´on voliam anar, amb les rutes que voliam fer preparades i organitzades per tal de no perdre cap dia de vacances.
Però al arribar vam detectar de seguida que ens faltarien molts dies més d´estància per poder fer cabuda a tota la magnitut de boscos i muntanyes que hi han a la Serra d´Albarracín.
Realment sorpren la quantitat de bosc, lo verge que està tot, boscos nets i rutes marcades arreu per poder trepitjar tot el territori.
Excursió Barranc de la Hoz, prop de Tramacastilla.
Boscos amb el sotabosc net. Això és degut que allà fan aprofitament de bosc, i tallen arbres per realizació de pellet, mobles, etc.
Boscos que difícilment es cremaran a causa del foc, ja que no hi ha combustible al sòl que facilitar la propagació.
En la fotografia de baix podem veure com els pins estan marcats de manera que els indiquen quins són per tallar, entre altra informació.
Degut a la gran sequera que portem, encara que estiguessim prop de 2000 mts sobre el nivell del mar, la molsa d´altres anys continuava als arbres i troncs, però totalment seca.
En plans com aquest és on paravam el vehicle per sentir la brama del cèrvol. I amb una mica de sort, en veiam algún.
FAUNA I BRAMA
Cabres salvatges que ens vam anar trobant en diferents rutes que vam realitzar.
Degut a la gran quantitat de cèrvols que creiem que hi ha a la Serra d´Albarracín, era habitual veure restes d´ossos pel bosc.
En aquestes fotografies de més avall, observem les restes del que creiem un cèrvol, totalment menjat pels voltors (ja que hi vam trobar plomes al voltant). Realment, al fer el seguiment del que podia haver passat, i pujant bosc amunt, a uns 20 / 25 mts. vam localitzar el lloc on devia estar el cèrvol estirat i vam començar a menjar-se'l, ja que el terra està totalment aixecat.
Un bancal més avall, les potes.
La brama es pot sentir a la nit des d´on passavam la nit. Gairebé enmig del bosc, i tot en silenci, juntament amb un mussol banyut que feia l´estància més
especial. Realment al setembre impresionen els sons de la natura al bosc.
Som en una zona molt despoblada, de les més inospites a nivell estatal, amb muntanyes, pastures i natura arreu. Per això els cèrvols han trobat aquí el lloc perfecte per viure-hi. El creuament de cèrvols al mig del dia al bosc, fent excursions i estant amb una mica de silenci, és habitual.
Les properes fotografies estan realitzades des del públic que, previament havent demanat les claus a l´Ajuntament de Noguera, i gustosament ens van deixar, i vam poder gaudir d´una bona estona.
En aquestes fotografies es pot obervar amb detall com el mascle té la llengua fora, totalment extasiat de bramar durant bona part de la nit i del matí que ja portavam.
Hide en el que hi caben dos persones, tres una mica més estrets, totalment de fusta. Sense vidre espia, però la part del davant són dos finestres abatibles.
El però és que és una zona molt tancada i sense gaire vista. Si tens la sort que els cèrvols estan al davant, els pots veure, però sinó, no hi ha res més a observar.
Cadells de cèrvols vora el riu.
I en aquest cas trobem una daina enmig de la carretera.
Ha estat molt emocionant viure uns dies enmig de la natura a 200 mts. d´alçada sobre el nivell del mar. És d´aquells llocs on hi vols tornar.
Hem après molt, ens hem emocionat amb el silenci que s´hi respira, amb l´aigua que corre per barrancs, amb la fauna que disfruta dels seus boscos... un plaer pels nostres sentits!
És d´aquells llocs on hi vols tornar.
