Com a conseqüència de posar menjar a l´observatori, i intentar crear un micro-clima, poc a poc es van veient rastres i petjades de diferents mamífers i aus. Anar a l´observatori no consisteix només a posar-se darrere el vidre espia i esperar pacientment... després cal donar un tomb pel voltant de la cabana i veure tot el que ha passa en la nostra absència.
De bon grat en alegra trobar tants rastres..., excrements, petjades... tot un munt d´activitat que té lloc al voltant de la cabana.
Boles de greix, cacahuets, ordi, blat, etc.. menjar per a que ocells no tinguin problemes durant l´hivern a trobar menjar. I que agafin el costum de vindre a l´observatori per a que a la primavera sigui un festival poder-los observar abundantment.
I aquests són els rastres que anem trobant pel voltant de l´observatori...
Esquirols que mengen les pinyes...; sabíeu que pels esquirols és molt important l´edat dels arbres d´un bos.
Els jabalins ens han desplaçat el taco de sal uns quants metres!! I això que estava clavat amb la varilla de ferro !!
Crec que aquesta femta és de geneta. No l´he detectada mai amb la càmara de fototrampeig, així que és una espècie encara per investigar a casa nostra.
Aprofitant una pedra que fem servir per a que els ocells hi descansin, realment veiem que l´aprofiten.
Restres d´ocell desplumat... segurament per algun astor o esparver vulgar de la zona. Tant l´astor com l´esparver són caçadors "per sorpresa", però la diferència és que l´esparver ho fa en un format d´espècies més petites. A l´hivern l´esparver caça sovint prop de les menjadores instal.lades per l´humà, per tant, ens quadra que sigui més aviat un esparver.
Excrement crec que de teixó. Pot ser molt variable segons la estació de l´any, ja que degut a la varietat de plantes que pot arribar a menjar a la primavera o ara a l´hivern, pot tindre un color més intens o més pàlid.
