Diumenge passat vam tindre la gran sort de poder realitzar un alliberament de Duc (Bubo bubo), al Santuari del Tallat.
El duc és el rapinyaire nocturn més gran d´Europa. A la nostra zona, la Vall del Maldanell, i al sud de l´Urgell en general, no n´hi ha gaires, degut a la falta de fauna, que els hi serveix per alimentar-se, com per exemple, conills. Encara que també se n´ha vist algun en altres zones caçant guineus!
Però anem per parts, que us explico la història d´aquest duc.
El 6 de Maig d´aquest mateix any, el Marc Valls em va avisar que passava per casa a ensenyar-me una cría de duc que havien trobat uns veïns de la zona, l´Hèctor Escoté dels Omells de Na Gaia, i el Carles de Cal Sileta, de Vallbona de les Monges.
L´havien trobat just a peu del cementiri del poble de Vallbona, i clarament es veia que havia saltat del niu massa aviat. Estava clarament desnodrit i desorientat, per lo que s´havia de portar al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, a Lleida.
Detall de les urpes i el plomatge a les poques setmanes de vida del duc. Així era el 6 de Maig del 2016.
I mireu quina mirada tant enigmàtica. La veritat és que és al.lucinant i no et cansaries mai d´observar aquests ulls.
Amb el Marc Valls, que va tindre el detall de vindre a ensenyar-me el duc, sapiguent de la meva passió per aquest rapinyarie, abans de portar-lo al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent.
Amb els mesos i després que el Marc parles varies vegades amb Vallcalent, vam aconseguir que ens deixessin alliberar el mateix duc que haviam trobat, a la seva zona. Degut a l´època de caça en que ens trobem, i que per la zona de Vallbona de les Monges hi ha òlibes (no són compatibles), ens van aconsellar que l´alliberament es realitzes una mica més amunt, i vam pensar que el Santuari del Tallat era la zona idònia. A més, després dels dies que estavam tinguent de boira, potser allà dalt no la trobariam, ja que està a gairebé 800 mts sobre el nivell del mar.
Així que amb menys de 48 hores, amb el Marc vam organitzar l´alliberament, amb nom de Vallbonatura, pensant ja a donar una empenta pel proper mes de Maig. Vaig fer el cartell mentre ell se n´encarregava d´anar-lo a buscar a Lleida i tindre-ho tot preparat per diumenge a les 17'00 hrs.
No era una bona hora per nosaltres, ja que veniam arrossegant tota la setmana de ponts i aqüeductes i molta gent ja voldria haver marxat, a més el temps tampoc ens acompanyava gens. Pero sí era la millor hora pel duc, de cara al capvespre, així que a adequar-nos tocava, a l´horari del rei de la festa.
Quan anavam amunt amb el cotxe, pensavam que no hi hauria gairebé ningú, i quina il.lusió vam tindre al arribar i veure que hi havia un munt de gent esperant!!! De veritat que no us feu a la idea els sentiments agradables que tens quan veus que la gent s´aboca en allò en el que fa anys que intentem transmetre: estimar la natura, la fauna, el territori...
Els Agents Rurals de l´Urgell presents per fer l´alliberament, així com el Marc també com a forestal, i tots els amics que van vindre a l´acte.
El Micky i el Marc explicant-nos les característiques principals del duc, així com els seus costums i hàbitat.
Al agafar-lo el duc estava una mica nerviós, i es girava mirant fixament al Marc, que el tenia ben agafat.
I veieu quin canvi de pelatge que ha fet el duc en aquests mesos. Fa il.lusió sapiguer que és el mateix, i lo bé que s´ha recuperat.
Aquesta fotografia us l´ensenyo perquè he enganxat just el moment en que el duc parpadeja, i podem observar el color de les parpelles, d´una tonalitat entre blanca i blavosa.
Adults i petits escoltant detingudament.
El Marc Valls amb l´Hèctor Escoté, que és un dels nois que el va trobar.
I per fi l´hora de l´alliberament...
I aquí teniu un parell de videos del moment de diferents companys.
