Aixecar-se molt i molt aviat al mes de Juny té les seves recompenses. És el mes de les llargues hores de llum, on aprofitar al màxim i gestionar correctament el teu temps, forma part de la felicitat diaria.
Així que les 6'00 AM és una bona hora per agafar la bicicleta i la càmara, i sortir a aprofitar el que ens dona la natura.
Una bona sortida de sol, la fresqueta del matí, un parell de guineus jugant enmig del camí...; a aquelles hores tant aviat, on el dia es va despertant, i vaig passant pels camins que fa ben poca estona han començat a veure la llum.
És una sensació que et fa sentir diferent, perquè tu ets allà, enmig de tot aquell paisatge i no hi ha ningú més, i quan arribaré a casa aniré a treballar sapiguent que hauré viscut lo més gran d´aquell dia.
Pel lloc on passava (terme de Vallbona de les Monges, i molt aprop de Montblanquet), no era ni de bon tross la zona que tenia catalogada pels cabirols; vaig estar de sort per l´aire en contra que em venia de cara i que evitava que el cabirol sentís la meva olor i el soroll de la bicicleta al pedalejar.
Al aixecar una mica el cap, en una pujada antipàtica vaig veure alguna cosa que es movia entre el sembrat. Al detectar que era un cabirol que passejava molt tranquilament, vaig baixar de la bicicleta, treure la cámara fotográfica, i per evitar qualsevol soroll innecessari, vaig descalçar-me les sabates i em vaig ficar a dins la parada descalça per anar-me apropant lo màxim possible.
Aquí teniu el resultat. Us asseguro que quan et trobes en una situació així, tot s´atura. El cap resta en la major tranquilitat possible, la pau d´aquell moment se´t queda impregnada al cor.
Vaig intentar canviar de situació quan el cabirol va pujar un marge, però ja devia estar massa aprop i al sentir-me va fugir ràpidament. Quan s´allunya enmig del sembrat, veus cada 2/3 segons com sobresurt unes orelles i un cul. Tot plegat, molt simpàtic.
