diumenge, 13 de desembre del 2015

BOIRA DINS EL BOSC

Matí per intentar veure una mica el sol.

Estem al límit de comarca que separa l´Urgell i la Conca de Barberà. Som a la Serra del Tallat. 
En breu veig que s´ajunten les dues boires. La que puja de la Conca i la de l´Urgell.
Veig el sol una estona, ja que la boira juga amb les muntanyes i va pujant i baixant com si fes un suau ball. 











El Santuari del Tallat, com poques vegades l´he vist amb la boira a tocar dels peus.





M´endinso dins el bosc i és enigmàtic les llums que hi trobo, entre els raigs de sol i la boira.



















dilluns, 7 de desembre del 2015

RASTRES A L´OBSERVATORI

Com a conseqüència de posar menjar a l´observatori, i intentar crear un micro-clima, poc a poc es van veient rastres i petjades de diferents mamífers i aus. Anar a l´observatori no consisteix només a posar-se darrere el vidre espia i esperar pacientment... després cal donar un tomb pel voltant de la cabana i veure tot el que ha passa en la nostra absència.
De bon grat en alegra trobar tants rastres..., excrements, petjades... tot un munt d´activitat que té lloc al voltant de la cabana.



Boles de greix, cacahuets, ordi, blat, etc.. menjar per a que ocells no tinguin problemes durant l´hivern a trobar menjar. I que agafin el costum de vindre a l´observatori per a que a la primavera sigui un festival poder-los observar abundantment.








I aquests són els rastres que anem trobant pel voltant de l´observatori...

Esquirols que mengen les pinyes...; sabíeu que pels esquirols és molt important l´edat dels arbres d´un bos. 



Els jabalins ens han desplaçat el taco de sal uns quants metres!! I això que estava clavat amb la varilla de ferro !!



Crec que aquesta femta és de geneta. No l´he detectada mai amb la càmara de fototrampeig, així que és una espècie encara per investigar a casa nostra.



Aprofitant una pedra que fem servir per a que els ocells hi descansin, realment veiem que l´aprofiten.  



Restres d´ocell desplumat... segurament per algun astor o esparver vulgar de la zona. Tant l´astor com l´esparver són caçadors "per sorpresa", però la diferència és que l´esparver ho fa en un format d´espècies més petites. A l´hivern l´esparver caça sovint prop de les menjadores  instal.lades per l´humà, per tant, ens quadra que sigui més aviat un esparver.




Excrement crec que de teixó. Pot ser molt variable segons la estació de l´any, ja que degut a la varietat de plantes que pot arribar a menjar a la primavera o ara a l´hivern, pot tindre un color més intens o més pàlid.


XORIGUER - Falco tinnunculus

A vegades val la penar donar un tomet per altres zones. Estem a Mas de Melons, Reserva Natural situada entre les Garrigues i el Segrià.





Sorpresa amb aquest xoriguer (Falco tinnunculus) que es va deixar fotografiar una bona estona. Llàstima que era una mica lluny, però bé, és el que té la fauna.