No fa gaires anys que tenim els cabirols a les nostres muntanyes; és el cèrvid europeu més petit i l´únic present a l´Urgell. No és fàcil de veure, però coneixedors del territori com som, tot és qüestió de paciència i una mica de sort.
Fotografies fetes fa 15 dies, sobre 2/4 de 9 del vespre, amb el sol que anava caient. Quan els veus, et quedes bocabadat, se´t talla la respiració, i hi ha un moment de "nervis" perquè no saps ben bè com reaccionaran i si et donarà temps a començar a fer fotografies.
En la fotografia superior, es veu com, encara que el cabirol s´allunya de nosaltres, continua estant alerta posant les orelles enrere per continuar controlant on som.
Primerament es van allunyar una mica de nosaltres, i quan van pujar el primer marge ja es van quedar més tranquils. Observant-nos tota la estona i anant tirant bosc endins, però sense alterar-se excessivament.
És un moment màgic quan veïem els cabirols a les muntanyes que tant bè ens coneixem, i amb aquell paisatge que veïem cada dia, però que sempre és diferent perquè els ulls que el miren van canviant...
Les fotos són d´un mascle i d´una femella. Normalment el cabirol viu en boscos i en terrenys oberts amb bons amagatalls, tant a les planes com a les muntanyes, però rarament se'l troba per damunt del límit del bosc.
Quan hi ha més possibilitats de veure'l és durant el crepuscle i a la nit; durant el dia està amagat entre la vegetació.
Si us hi fixeu bè, els tons de la pell són diferents del mascle i femella. La femella té el llom més vermellós i brillant, mentre que el del mascle és més marronós i enfosquit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada