dijous, 13 d’octubre del 2016

4 MESOS DE L´INCENDI A ROCALLAURA

Aviat farà 4 mesos de #iffrocallaura. El que el foc devora en un dia, pot trigar més de 100 anys a recuperar-se, però ens estan ensenyant que hem de canviar el "xip", i que el foc forma part de l´evolució de la Natura.


A molts de nosaltres, els que ens sentim afectats com a propietaris de terres i boscos, o com a amants de la nostra terra, ens surgeixen els dubtes sobre com ajudar al terreny a recuperar-se, i si realment la natura necessita que la mà humana gestioni part del dany causat.

Ens envaeix la sensació de voler fer alguna cosa de seguida. De substituir lo que s´ha cremat per arbres nous. 


Però ens aconsellen esperar, veure com a poc a poc evoluciona el sòl, observar com reacciona i si sorgeix vegetació de manera natural al terreny, avaluar els danys de la zona i analitzar com es comporta la natura per si mateixa. Just aleshores podrem determinar si la zona necessita ajuda.



                                                          Restos de resina que cauen dels arbres.



No sempre és necessari intervindre perquè hi ha espècies com el pi que utilitzen el foc per rebrotar.

Les pinyes s´obren amb la calor, i dispersen les llavors. Roures i alzines tornen a brotar a partir de les soques cremades.

La desaparició de la vegetació que fa de recubriment protector pot facilitar l´erosió del sòl. Aquest és el principal problema per la recuperació del terreny després de l´incendi, ja que el sòl és molt més sensible. 
Encara que tampoc s´ha de forçar la repoblació, i els experts aconsellen en deixar actuar la Natura. 





Abans de que arribin les pluges, i per evitar l´arrossegament del sòl, sobretot en zones on hi ha fortes pendents, aconsellen construir barreres transversals, fent servir troncs cremats. D´aquesta manera aconseguim que el sòl que ha trigat anys a formar-se, no marxi cap a camps de cultiu i es perdi definitivament.


El que també es pot fer en aquests casos és controlar les plagues que solen afectar als arbres que han quedat a mig cremar. Potser resisteixen i estan vius, però molt debilitats.


Fins i tot de sota les pedres, rebrota la vida de les alzines.





Desaconsellen introduir maquinaria pesada per tal d´evitar que a l´arrossegament dels troncs dels arbres, no s´emporti per davant el sòl compost d´arrels i llavors que poden ser d´utilitat per la regeneració de la flora.

Algo que podem fer és aprofitar les branques cremades i posar-les al terra per a que quan plogui, les gotes d´aigua de la pluja amorteeixin l´impacte.

Si es decideix reforestar perquè la regeneració és molt lenta o per alguna altra causa natural, sempre fer-ho amb espècies autòctones.






Esparreguera creixent en terreny pedregós al costat d´una cabana, que també va quedar afectada per l´incendi.


A nivell de fauna, els animals que viuen en zones cremades escapen de les flames, encara que més dificilment invertebrats. El seu hàbitat queda modificat i destruït. Això afecta particularment a les aus. En les dates que va tindre lloc l´incendi de Rocallaura, l´època de cría ja havia finalitzat, per lo que va permetre que la gran majoria d´ocells puguessin fugir.

Passejant per dins el bosc, detectem petjades i rastres de jabalí.


I als troncs dels arbres cremats, també trobem que el picot fa de les seves en un pi cremat per alimentar-se.






PIT-ROIG I MOSQUITER COMÚ

A l´Observatori , una tarda d´aquest peculiar Octubre, després de sortir de treballar, anem cap a l´observatori i ens podem trobar als cinc minuts el pit-roig, mosquiter comú, mallerenga carbonera i merla...



El mosquiter comú, molt bellugadis, menjant part de les arrels que surten amb la humitat de la bassa.






I el pit-roig, en aquesta imatge, treient una egagropila. No es una bona imatge, pero capta el moment just en que està regurgitant-la. És comú en la majoría dels ocells insectivors.




Ens venen ganes de poder estar tot el dia tancats al hide!

dimarts, 4 d’octubre del 2016

DELTA BIRDING FESTIVAL 2016. SABOREJANT I APRENENT.

L´edició del Delta Birding Festival d´enguany l´hem fet coincidir amb les nostres vacances, de manera que ens ha permès agafar-nos amb molta calma la fira, l´entorn, la gent i la gastronomia del Delta. Zona que sempre mereix una parada pausada per contemplar la seva lluminositat.




És un lloc en que sembla que s´aturi el temps, si més no, es relentitza i et dona l´oportunitat d´escoltar, olorar, tocar, veure i tastar amb tots els cinc sentits ben disposats a viure-ho de primera mà.

Així que havent arribat 24 hores abans que comenci la fira, no perdem un moment a perdrens pel Delta.




Bernats pescaires, flamencs... el Delta és un festival per l´ornitòleg. 


Fotografies preses des de la Llacuna de la Tancada.




Durant unes hores al matí ens va sorprendre la pluja. 







Pescadors vivint amb i del seu propi territori.


Els pagesos en plena campanya de l´arròs.



Una estona per tastar la gastronomia.


Divendres dediquem una estona a visitar les instal.lacions de Riet Vell:




No som uns experts en ocells anàtids, ni ardeids... però guia en mà, intento fer un esforç per identificar-los. Si queda algun per nombrar, us convido a que m´ajudeu a identificar.


Ànec collverd fotografia de dalt, i sense identificar a la de baix.




Balquer a la de dalt, i cabusset a la de baix.




Fotja vulgar a la de dalt, i a la fotografia de baix, ens apareix al lateral de l´observatori de Riet Vell una polla blava. 


Sembla estar una mica impacient, i de cop ens apareix una cria !! Quina ocasió més bona! Això és sort, i estar en el lloc adequat en el moment adient !!
Estan massa separades la mare de la cría per a poder fer la fotografia en que surtin les dos juntes, així que ens carreguem de paciència i esperem el nostre moment...




Finalment aconseguim el nostre objectiu! Mare i cria juntes!! 


De tornada ens parem, ja més tranquil.lament, a observar tot el que tenen muntat a Riet Vell. Passió per la natura i la fauna que els envolta!

Hotel d´insectes! 



Caixa niu per colònies senceres de ratpenats.



Bassa d´aigua per obtindre per biodiversitat.


I l´observatori des d´on vam passar una bona estona.


Però arriba el moment..., la gran festa de l´ornitologia:

Comencem divendres assitint a la conferència de Marcos Lacasa sobre el projecte de la cuabarrada al Moianés.


Els núvols aviat ens deixen una gran tempesta, on la gent es va tancar dins les carpes per tal de no semblar polls!!



I dissabte no podiam faltar a la xerrada de Jordi Bas sobre els conceptes bàsics de la fotografia d´ocells i fauna en general.


Coincidim amb vells companys i professor (Jordi Bas) del curs universitari de Turisme de Fauna!!


Taller sobre la natura al teu jardí, amb Jordi Roura i Fr. Kirchner, per agafar alguna idea més pels nostres projectes.


Eloïsa Matheu, i els cants d´ocells són un dels protagonistes de la tarda d´aquest dissabte que ens està deixant moments i amistats molt agradables.




Bon dia compartit amb els nostres companys de fatigues ornitològiques, la Susi - l´Eduard i els seus dos fills, el Martí i l´Albert.